La Etna

Hola! Us presento a la Etna, una Cocker de encara no tres mesets, que em fa anar de bòlit. Va arribar a casa el dia de Sant Jordi, després d'un llarg viatge, des de Badajoz, la pobra arribava en un transportí casolà, afamada i assedegada, i en pic la vaig tenir a les mans, no vaig poder evitar que em corrèssin les llàgrimes avall. Tota la vida que havia volgut un Cocker, i de color canela, la meva mare de gossos a casa no en volia sentir parlar, i jo en un pis no en sóc partidària, la veritat. Ara visc en una casa i té tot l'espai que necessita per córrer, saltar i fer el que vulgui.
Es una canya, li encanten els meus pantalons, i les espardenyes, li es igual de qui siguin, quan sent la bossa del menjar, comença a saltar com una desesperada, es veu que aquesta raça ja ho són una mica de desesperats amb el menjar, comença a saltar com un mico... de tota manera crec que ho fa perquè la tenim a la cuina, i està un mica fastiguejada, té energia per a donar i vendre, però encara no té totes les vacunes i no pot sortir de casa, li he cedit l'entrada també, per a que no se senti agobiada sempre a la cuina, ademés, els primers dies no sortia, i ara no hi ha qui la faci entrar, crec que n'està ben farta! Doncs us volia presentar la meva gosseta, que m'ha aportat una gran dosi de felicitat, desprès d'una temporada bastant desastrosa, per fi, un somni fet realitat, ja tinc el meu Cocker!